Galería

 El paradigma del corazón

-Entrevistas en Ràdio Estel, Radio Metrofm.es y Radio Star FM , Televisió Costa Brava, Onda Cero y Ràdio Montcada

 

-Firma de libros en Sant Jordi 2016

 

 -Conferencia “Vivir desde el Paradigma del Corazón” en las Jornadas de Pedagogía Sistémica de la Universitat Autònoma de Barcelona

 

Presentacion en la Biblioteca Central de Terrassa el 25 de septiembre de 2015

Presentacion en la Casa del LLibre en BARCELONA el 2 de octubre 2015

Presentacion en Menorca (Maó y Ciutadella)

Cada mañana es abril

Fotos presentacion 13 de abril de 2010 en el Cau Ple de Lletres:

Firma de libros en Sant Jordi

Presentación Corte Inglés de Sabadell 13 de mayo de 2010

Fiesta literaria de la editorial Cálamo en la Biblioteca Central de Terrassa: 11-06-2010


Presentación Librería Bertrand Barcelona 26 de octubre de 2010

 

 

 

 

 

 

Recital Sincronia de batecs en Amics de les Arts de Terrassa el 14 d’abril de 2011

 

 

 

 

 

 EXIT, salida de emergencia, la receta de los expertos para salir de la crisis

 

Presentación de “EXIT Salida de Emergencia” en el Ateneu Terrassenc junto a Quim Valls (enero 2014)

IMG-20140123-WA0016-2-1

 

 

 

 

 

 

 

 

Presentación de EXIT en El Corte Inglés de Sabadell junto a Miquel Àngel Violan (febrero de 2014)

IMG-20140206-WA0000

 

 

 

 

 

 

Presentación de EXIT en Amics de les Arts junto a Arcadi Oliveres (abril de 2014)

IMG-20140422-WA0010

 

 

 

 

 

Presentación  de EXIT en la Universidad Politécnica de Madrid (mayo 2014)

DSC_0074-1

 

 

 

 

 

 

Presentación de EXIT junto a Joan Melé (mayo 2014)      

IMG-20140611-WA0005

 

 

 

 

 

 

Sant Jordi 2104

IMG-20140424-WA0001

Anuncios

46 pensamientos en “Galería

  1. Té tota raó Samsó quan diu que ens hem d’aturar per llegir el teu llibre, Sílvia. en “Cada mañana es abril” la teva sensibilitat i il.lusió de renovació personal hi està continuament present. La primera novel.la et quedarà i ens quedarà sempre a la memòria. Jo et desitjo que segueixis amb la mateixa professionalitat que fas tot i t’editin moltes obres més. Però ara a viure el moment tan bonic que tens! La teva Clara d’Abril té grapa i ens “enganxa des de la primera pàgina.
    Enhorabona d’una entrevistada de les teves. Una abraçada i felicitats de tot cor, Victòria Cardona

  2. Esperando con ansia el momento relajado, como recomienda Samsò, en que hincar el diente a esta novela.
    Pero convencido que despues de compartir el viaje con Clara mi percepción de la vida no será la misma.

  3. Hola! Com estàs? He llegit “Una orilla para un mar de palabras” i passo a fer-te un ràpid comentari.

    Es podria catalogar en aquests blocs potser: 1)Cal viure la vida amb intensitat: superar la solitut, el dolor, ser autèntics i autèntiques. 2)Un bon toc de feminisme: les famoses diferències entre homes i dones, on malgrat tot hi ha possibilitats d’apropament. 3)Saber viure i sobreviure la vida: amb amistat, xocolata, valentia, agraiment… sabent superar els entrebancs que es presenten.

    La presentació del llibre molt bé: pel que vas dir (temes sobre la vida i la mort) i el títol “Cada mañana es abril” fa pensar en l’esperança, el desig d’un futur millor que no és cap mala idea. T’imagines? Respecte, participació, diàleg, creativitat… Quasi res.

    Manel Beser.

  4. La novel.la em va emocionar desde la primera página, era com si estigués amb la Clara en cada pensament, en emoció, en totes les situacions que vivía!

    M’agradat molt.

    Saruskita.

  5. Hola Silvia abans de tot, enhorabona per per la novel.la, no tohom pot tenir l´oportunitat de plasmar en paper quelcom que vol transmetre, crec que el llibre relata una situació molt habitual en els nostres dies sobretot viscut desde el cantó femení, on la lluita i la superació diaria és el pa de cada dia. Lo millor del llibre per a mí, son les estones que dediques a en Victor, sé molt bé del tema i allà ho has clavat, de veritat.
    Ara a pel 2º llibre, i felicitats.

    Marc.

  6. hola Silvia,para mi es dificil espresarme,con la facilidad,y ternura como lo haces tu.
    Me parece increible, lo que estas consiguiendo con tu libro.
    me emociono,de escuchar y leer los comentarios,
    y dedicatorias q te alagan.me siento orgolloso de tenerte como una amiga.me tienes a tu disposición.no cambies nuca,un beso enorme jesús.gracias.

  7. Hola, Silvia!
    En primer lugar quiero felicitarte por tu novela, como proyecto soñado y culminado. Y ahora sí, por ella misma, es un libro hermoso, de difícil catalogación, aunque el día de la presentación lo enmarcaran dentro de los libros de autoayuda o crecimiento personal. O eso entendí yo. Lo que me ha gustado es la manera como consigues llevarme a través de la historia construyendo imágenes que se quedan vivas en mi memoria, con luz y textura propia. Fue inevitable no sentirme identificada en muchos momentos ya que soy de las personas que juega a leer en objetos y personas señales que van más allá de su significación práctica y real… Así doto a dichos objetos, personas o sonidos de una magia que los expulsa de su cotidianidad, banalidad, o aparente insignificancia. Ver esto en tu novela me emocionó. También el hecho de que le dieras un final positivo a la vida de esa mujer y le dieras la oportunidad de una nueva vida, cosa que yo no se la di al personaje de mi obra, pienso que para el lector/espectador es mucho más constructivo si les hablas desde el optimismo del cambio y no desde la muerte como puerto último sin más sentido que la del vacío, la nada, o la imposibilidad de ser. Casualidad o no, mientras leía tu novela una amiga me animó a ver un excelente documental sobre la muerte. Quizás tu también lo hayas visto.
    Entre todas las imágenes que nos regalas a través de tu libro, me quedo con el viaje que Víctor ayuda hacer a Clara cuando los dos están de pie frente a la ventana de la habitación.
    Y no quiero dejar de comentar las palabras de tu hermana, que han sabido definir la esencia de cada capítulo y darle un cierre poético a tu novela.
    Muchas gracias.
    Un abrazo,
    Tays

  8. Aquests dies anava pensant que et diria, que t’escriuria al bloc, com reduir tot el que m’has fet sentir en quatre paraules. No sé per on començar, la veritat.

    Del llibre diria una cosa: demana molt poc, sols que el comencis, a partir d’aquí la feina la fa ell. Amb paisatges intimistes i preguntes obertes es va guanyant la complicitat del lector, i no se n’adona que ha arribat a l’epíl·leg.

    Potser per una pregunta: per que per creixer i avançar, sovint cal la mort interior? per que aquest procés ha de ser tants cops dolorós? per que ens cal caure en la més fosca nit per poder veure més clara l’albada? no ens ho podem estalviar, Sívlia?

    El teu llibre comença amb paraules de mort i de tristesa i feien que tot tingués un tint gris, apagat, núvol. Fins que al final fas sortir el sol a la història de la Clara-claretat-clarivident. Fins que al final li fas viure el sentit final que dona sentit, fins que fas que tanqui el cercle i tot s’entengui i tot lligui.

    El final d’aquesta novela és un cant a l’esperança per a tots els que, en llegir-lo, s’atreveixin a buscar-s’hi, a trobar-s’hi. Amb aquest llibre sabràs connectar amb molta gent que, a mig camí de la vida, hagi patit o cregui que ha de patir una mort per un reneixer, un retrobar-se que no és més que sentir viu allò que fa temps hem deixat de percebre, allò que hem oblidat o perdut però que vam viure en algun moment. És en el retrobament d’aquest fonament quan s’esdevé la clarividència, potser? no ho sé. El que sí que sé és que sovint quan pares de cercar és quan trobes, i és quan t’adones que ho havies tingut al davat tota l’estona, acompanyant-te a cada pas que fèies, però no tenies ni oïdes per escoltar ni ulls per contemplar.

    Moltes gràcies per haver-lo escrit, Sílvia.

  9. Hola Silvia,

    El llibre m´ha encantat! Et felicito per convertir-te en escriptora, espero que això no et faci canviar.
    Un parell d´observacions; com algú ha escrit, no comparteixo la idea que el teu llibre s´hagi de considerar d´autoajuda….amb tots els respectes als llibres que sí ho són….
    La segona és que el final de la història queda una mica obert. M´agradaria que la resta de bloggers opinessin sobre ell. Jo entenc que la “segona oportunitat” fa referència a què els protes tornen a ser parella. Quan arribo al final del llibre tinc la sensació que hi ha retrobament sentimental, o només salven la relació sense ser parella?….a veure què diu la gent

    Ommmmmmmmmm

  10. Hola Silvia!!

    La semana pasada acabé de leer tu libro. No pude ponerme hasta hace poco pero cuando comienzas NO LO DEJAS!!! Puedes estar más que satisfecha y orgullosa de tu primer hijo literario. Utilizas un lenguaje intimista conmovedor, de veras que te atrapa … supongo que lo que más debe costar es desnudarte emocionalmente ante el lector. Precisamente yo he aprendido mucho sobre personas terminales junto a una tanatóloga que se llama Stella Maris Maruso y que fue discípula de KÜbler Ros … ella me enseñó que cuando uno cree que lo tiene todo perdido, ese es el momento más sagrado de la vida. Y que matan mucho más los pronósticos que los diagnósticos

    Abrazos

    Silvia Velando

  11. Hola Silvia,

    Sóc el Carles, aquell periodista que et va confondre per una venedora el dia de Sant Jordi i que al final et va acabar comprant. T’haig de dir que me’l vaig llegir en tres nits i que em va agradar molt. Em va sorprendre la profunditat i la intel·ligència amb la qual parlaves dels sentiments, no sé fins a quin punt aquesta obra té un caire autobiogràfic. És difícil poder parlar amb tanta precisió de certes emocions sense que les hagis viscut en la teva pròpia pell. Bé doncs, et volia felicitar pel llibre.

    Si tens temps i interès, pots donar una ullada al meu blog poètic on hi ha penjats tots els meus poemes. http://rapsodabohemi.blogspot.com/
    No he publicat mai perquè no hi crec gaire en tot això i perquè és gairebé impossible trobar alguna editorial que aposti per un autor novell.

    Una abraçada i molta sort!

  12. Et felicito Sílvia, ningú diria que es tracta d’una primera novel·la. Una autèntica experiència llegir-la. Traspua espiritualitat, igual com les entrevistes que fas. M’ha agradat especialment el personatge de l’Àngel: incondicional i protector, apareix misteriosament, com un veritable àngel de la guarda.

    Com a en Lauren, després de llegir-la m’ha quedat un dubte: Potser és un detall insignificant però, ningú no s’ha quedat amb la curiositat de saber que coi deia al paper blau d’en Víctor? S’ha de deduir només pel comentari de la Clara? No sé, potser m’he perdut alguna cosa…

    • Quim, no es pot desvelar el missatge escrit en el paper blau que Clara llegeix quan s’acomiada del Víctor perquè si no els follets s’enfadarien amb ells, oi que ho entens? Sempre pots imaginar-te quelcom bo que l’ajudi a seguir endavant com, per exemple, que el buit és la plenitud de tot el que és possible. Què maco no, tenir per un instant totes les possibilitats al nostre abast?
      El final? Com m’agrada que casdascú triï el seu final. Jo també tinc el meu… perquè hi ha moltes maneres de salvar les relacions ¿no?

      • Sí, ja se sap que són entremaliats i més val no fer-los enfadar innecessàriament. Suposo que no ens diràs quin és el teu final per aquest mateix motiu: l’autora té una responsabilitat més gran que els lectors de guardar el seu secret perquè la teva opció automàticament desbancaria totes les altres…

  13. Hola silvia,
    Me ha emocionado mucho tu novela, has expresado los sentimientos tan reales que me ha tocado de lleno; cada paso que va viviendo Clara, las enseñanzas que recibe e incluso el final me encanta.
    ¡Le puse el final que yo sentía en ese momento!!
    Felicidades!!
    Un abrazo de oso!

  14. A una “niñabonitacontacones” llamada… ¡¡¡Silvia!!!

    Hace días que nos leímos tu libro y coincidimos con algunos de los CC k te han mandado en que describes tan diáfanamente situaciones y sentimientos k parece talmente k los hayas vivido con intensidad en algún instante de tu vida. Desde luego no das pie a la indiferencia, bien al contrario, invitas a ponerte en la piel de tus personajes y sus circunstancias.

    ¡¡¡Ahhhh!!! y es verdad k la vida está llenita de coincidencias significativas, o sincronías, o…
    “de haberlas, haylas”;0))))

    ¡¡¡¡Besosssssss wapa!!!

  15. Hola Sílvia,
    El teu llibre m’ha semblat entranyable i molt ben escrit. És una obra on les emocions tenen tanta força esdevenen les veritables protagonistes, el que més recordes un cop acabada de llegir. Malgrat que apareixen diferents escenaris i es relaten diversos fets, crec que l’encert de l’obra està en haver sabut traspassar al lector tot el patiment, l’angoixa, la serenitat, l’amor o l’alegria dels personatges.
    És una novel·la d’intenses emocions que no et deixa indiferent.

    Enhorabona!

  16. Hola Silvia: Acabo de leer tu hermoso y aleccionador libro ” Cada mañana es abril ” y puedo decirte que me ha hecho reflexionar en el vivir de cada día.
    Me ha gustado enormemente tu lenguaje sencillo pero penetrante, tu estilo intimista, pero derrochador de energía y vitalidad y un canto a las segundas oportunidades que en realidad nos ocurre a una gran mayoría de la humanidad.
    De ahora en adelante seré un portavoz activista de tu libro en todos mis círculos culturales y familiares y además te ofrezco mi colaboración para todo lo que puedas necesitar.
    Desde que me hiciste la entrevista de mi jubilació entendí que eres una persona que merece la pena conocer porque me identifico con tus pensamientos y en la primera frase de tu reportaje en la que descubrías mi auténtica vocación por la enseñanza y ser una persona que deja huella imborrable, ha sido desde aquel momento un acicate para mí y te doy mil gracias por reflejarlo.
    No tengo dudas de que tu libro será un éxito tanto por la forma de escribir y llegar al lector, como por tu calidad como persona auténtica, sincera y cercana.
    Te deseo grandes éxitos como escritora y en tu vida personal.
    Un saludo cordial de Nicolas.

  17. Hola Silvia,

    Ja m’he llegit la teva novela i et volia felicitar.
    La veritat es que penso que ets una gran poetisa, i això és algo que m’ha sorprès gratament. Al text hi han pasatges molt visuals i tractats amb molta sensibilitat. Espero que tinguis molt éxit!
    Un petó
    Judith

  18. Hola Silvia.
    Genial tu libro que estoy leyendo con pasión. Ni imaginarte puedes hasta donde está llegando
    dentro de mí. A ratos me hace revivir momentos, otros me hace reflexionar, otros me remueve
    mis sentimientos hasta caerme lagrimones. Todo un ejercicio sobre la vida, el amor, el desamor,
    la muerte, las relaciones.
    Puedes estar muy orgullosa de tu obra. Mil gracias por haberte metido en mi alma.
    Un beso.
    Ramon

  19. La nota escrita por Pablo le quema en el bolsillo del pantalón vaquero, pero Clara no quiere saber lo que Pablo ha escrito antes de marcharse.

    Nadie nos enseña amar, después de leer el libro, algo en mi ha cambiado.

    Seguí las indicaciones, que en el prologo aconsejaban, prepararse una buena infusión y acomodarse para leer.

    Me siento feliz por tí, un super beso.
    Sagrario

  20. Hola Sílvia! Amb el començament de les vacances he pogut llegir el llibre i et deixo un breu comentari: amb un estil molt planer i entenedor entrem desseguida dins l’acció on el denominador comú és l’amor (eros)en les seves diferents manifestacions:
    Primerament el que és fruit del desig i la mancança simbolitzat amb el trencament, la separació; en segon lloc l’amor entre iguals: la fraternitat, aquell que es desferma quan veiem sofrir els iguals; finalment l’amor filial entre la mare que accepta la seva filla.
    Quan vas presentar el llibre parlàvem d’esperança com un bon final per una narració, una força, una virtut que ens fa anar endavant amb prudència i fortalesa.
    En resum: una lectura agradable sobre esdeveniments molt profunds. Una pregunta: aquest llibre és el primer d’una trilogia?

    • No, Manel… Aquesta novel.la ja no continua en un altre llibre. Aquí s’acaba la història de la Clara i el Pablo, la Clara i el Víctor, la Clara i l’Ángel, la Clara i la Lluna. Volies més pot ser? T’ha sapigut a poc?

  21. I ara! L’escrit està molt ben fet i té unicitat, com ja vaig dir. Només volia saber si continuaries escrivint o si tenies altres projectes, idees, conceptes…
    I és que en una societat com la nostra on tenim quasi de tot, quan una cosa agrada en solem demanar més i a vegades els desitjos es compleixen o no. Només volia llençar alguna bona idea. Gràcies de totes maneres.

  22. Ja vaig trobar un espai per llegir la teva novel·la i tinc que dir-te que estic realment impressionada, perque al final vaig plorar com feia temps que no plorava, i es molt curiós perque alhora reia pensant en que el Ramón Pierrá havia dit que havia plorat, i això em feia pensar com es possible que dos persones tan diferents hagin tingut la mateixa reacció.

    Per altre banda, el final no es trist, sinó esperançador, vull dir que crec que provoques emocions molt fortes, sense ser del tot conscient, i això ho fa encara més encantador.

    Felicitats Silvia, de tot cor, i moltes gràcies perque vaig gaudir moltísim. Enhorabona!!

    Una abraçada ben forta!!

    Virginia

  23. Hola Silvia,

    La setmana passada vaig acabar de llegir el teu llibre i em va agradar molt. Està molt ben escrit, sembla una prosa poètica. Tot i que és un drama, ho és sense resentiments.

    Mª Àngels

  24. Se trata de una novela que, además de ser una continua lección de sabiduría del corazón, engancha desde el primer párrafo y no consigues dejar de leer hasta terminarla por completo. Una excelente ‘ópera prima’. ¡Felicidades, Silvia!

    Fidel

  25. Dicen los entendidos que cuando escribes un libro deja de ser tuyo para pasar a formar parte del conocimiento universal. Cuando Silvia dejó de ser su propietaria y cayó en mis manos, hubo algunos matices que cambiaron; se tranformó en una …obra literaria ( no un libro de autoayuda ) y los protagonistas retoman su amor al final de la historia ( no era así cuando fue escrito ). Cada uno interpreta las cosas a su manera, es cierto, pero en lo que todos los lectores de Cada mañana es Abril, estaremos de acuerdo es en que hemos disfrutado durante dos horas y nos hemos emocionado. Si, además, te has cuestionado algunas cosas, mejor que mejor. No si, al final, haremos de esta chica alguien importante……

  26. Ens ha agradat tant llegir Cada mañana es abril que l’estem recomanant a tothom. Ara mateix el llibre és a Menorca. Espero que segueixi viatjant.

  27. Un libro pleno de mensajes, de reflexiones acerca del amor y la muerte,
    un libro para leer con las alas del alma desplegadas para poder planear entre los sentimientos, o batirlas con fuerza y elevarse por encima de lo terrenal… Ramon

  28. Bona nit Silvia,

    Finalment avui divendres, tot aprofitant a barcelona era festa, he trobat el teu llibre al Corte Inglés de Sabadell.

    L’he llegit avui mateix, i t’haig de dir que m’ha agradat moltíssim. Està molt ben escrit, amb una redacció molt professional i alhora poètica.

    Has sabut crear un microcosmos molt creïble, amb una història extraordinàriament rodona.

    Però sobretot, i això només es pot dir de molt poques novel.les, de les millors, novel.les, m’ha conmogut.

    I no li ho diguis a ningú, però als darrers paràgraf se m’han humitejat els ulls.

    Espero ansiós la teva segona novel.la.

    Una abraçada,

    Quim

  29. Me regalo tu libro una amiga en comun, Beth Rovira, y tengo que felicitarte, me llego al alma y reflexionas sobre la vida y la muerte, me gusta la gente, que no juzga a nadie, me gusta ver oro en el barro. Un saludo.
    Merche

  30. Silvia, me ha gustado tu libro un montón. Muchas felicidades por esa cuidada literatura, esas palabras tan bien escogidas para cada momento y esa historia tan bonita y emocionante. Muchas gracias por compartir tus sentimientos y sensibilidades.
    Fins aviat
    Dani

  31. Ja veus que he visitat la teva web tal i com et vaig prometre.
    Quan acabi el llibre de l’Stephen King que m’estic llegint prometo abordar CADA MAÑANA ES ABRIL
    Un petó.

  32. Hola Sílvia, ja me llegit el teu llibre i et felicito per que es molt emocionant. M’agrada’t molt, t’enganxa, transmet molta calidesa. He gaudit molt. Gràcies.

  33. La Silvia és per damunt de tot una dona amb una força increïble, exemple viu de desenvolupament personal. La seva excel.lent novel.la “Cada mañana es abril” (Editorial Calamo) és un llibre molt ben escrit, una història rodona i entrenyable, i per damunt de tot una obra que conmou. Un consell: llegiu-lo quan abans millor. I un sonmi: d’aquesta novel.la se’n podria fer una pel.lícula excel.lent.

    Quim V.

  34. És una gran novel.la. Molt ben escrita, i emotiva. Una història rodona, i conmovedora. Té allò que per a mi han de tenir les bones històries, quan acabes el llibte et sents que has crescut per dins, que has ampliat el teu coneixement del mó…n, i a damunt t’ho has passat d’allò més bé llegint-la.

    Ara espero ja el seu proper llibre. us la recomano. Regaleu-vos-la, regaleu-la.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s